La manera de mirar moderna és veure fragments.
Susan Sontag


Els autèntics instruments de creació són la ment i l'ull, no la càmera.
Francesc Català-Roca




Els darrers anys hem assistit al naixement de noves tècniques de producció i consum de les imatges. El XXI és el segle de la bulímia visual afavorida per la multiplicitat de suports per al consum. On queda la fotografia com a testimoniatge de què parlava Roland Barthes no fa gaire temps?


La digitalització de la tecnologia aporta una sèrie de característiques comunes a tots els mitjans tradicionals de producció d'imatges i, alhora, la seva naturalesa els fa diferents. Per tant, hauríem de parlar de la fotografia com una disciplina que ja no permet a l'espectador distingir entre les diferents arts amb què treballa: audiovisual, pintura, disseny, però també, pantalles domèstiques, cinema, internet, mòbils, taules gràfiques... Ja no són conceptes separats i comparteixen, cada vegada més, les especificitats discursives dels seus llenguatges. La fotografia del XXI es caracteritza per la capacitat de mimetitzar els procediments tècnics que no li són propis per naturalesa.


Això mateix va ser el que van pretendre els fotomuntadors russos, com Alexander Rodchenko, El Lissitzky o Gustav Klucis, quan parlaven d'un terme «híbrid» per definir les seves creacions, destinades a transmetre visualment un missatge polític i nou a través de la premsa escrita. El procediment es conegué amb el nom de poligrafia. En essència, no era més que la fusió entre fotografia, collage, disseny i tipografia, passades pel tamís de la fotomecànica.


Poligrafies del 21 us convida a fer una passejada pels nous mitjans i suports que ens permeten un procés d'hibridació i mestissatge audiovisual, com una mena de «poligrafia digital» que combina diverses disciplines tradicionals i que tracta d’esborrar-ne els límits.


Benvinguts al món dels fragments.